marta tena

Escriptora i professora

He fet de la lletra la meva professió i la meva afició.

 

Contacta amb mí

Deixa un comentari o segueix-me a Faccebook, a Instagram o a Twitter.



La meva obra

Us presento les meves obres publicades: Una lluna a la finestra (Onada edicions, 2020), Tots els colors del vent (Onada edicions, 2017) i Juego de Quimeras (Dauro, 2015).

Una lluna a la finestra

Un cadàver. Retorn als orígens, Una pèrdua insubstituïble. Lluita maqui. Els Ports. Gelosia. Culpabilitat. Venjança. Prediccions i conjurs. El monestir de Benifassà.

Tots els colors del vent

En Tots els colors del vent, és aquest, el vent, qui arrossega, barrejades entre la terra, els rajos de sol, l'atmosfera carregada de contaminació que li dona color, diferents històries que ens condueixen a una de sola: la dels odis que s'hereten i que impossibiliten la felicitat.

Un vent huracanat i negre procedent del nord ens porta la història dels joves Alberto i Marina, que es retroben casualment trenta anys més tard des que es van conèixer.

Un vent marró, impregnat de la terra de cultiu i de la pols del camí aixecada per les espardenyes de l'exili, ens endinsa en la vida del iaio matern de Marina, Joaquim Ortí, un home valent, fort, implicat en la vida activa i política del seu poble.

Un vent del sud, calent i tenyit de sang, ens trasllada a la vida d'Alberto Llanos Salcedo, iaio del protagonista. Guàrdia civil, nascut de la fam extremenya, dels latifundis del segle XIX, don Alberto va de l'infern de la infància a la comoditat i el plat a taula que li ofereix una feina que li atorga l'autoritat i el poder.

Un vent tacat pel sol il·lumina de nou les existències de Marina i Alberto, que intenten retrobar allò que havien sentit en els primers anys de la seva joventut, malgrat els secrets familiars que ella ha hagut de custodiar per por de reobrir ferides.

Una novel·la que es pregunta què s'emporta i què deixa el vent en les nostres vides.

Juego de quimeras


¿Qué tiene Ernesto que arrastra a Carmen cada día hasta el ordenador? ¿Cómo consigue Alfonso que Raquel acuda en su ayuda cuando la necesita? ¿Qué carencias afectivas de Beatriz suple Fernando con sus poemas?

Beatriz, Fernando, Carmen, Ernesto o Raquel son algunos de los nombres propios que forman parte del cuadro humano representado en Quimeras, una novela que nos narrará las diferentes historias de un grupo de amigos y conocidos con vidas aparentemente dispares, pero que sin embargo tienen un punto en común: vivir instalados en la rutina y la apatía.

En estas páginas nos encontraremos una viuda que intenta retomar las riendas de su vida a través del amor, varias parejas al borde del abismo emocional, infidelidades, reencuentros..., un mosaico calidoscópico que refleja las relaciones afectivas actuales. 

Coneix els meus personatges

Fernando Márquez de la Vega: 

Escriptor (narrador i poeta) que apareix com a personatge principal o secundari de moltes de les meves obres. En Juego de Quimeras li dedica un poemari a la seva estimada Beatriz: Colores del alma.

Llegeix alguns dels seus poemes clicant en el títol:

- A veces la soledad se ahoga en tu nombre

- Amor, qué cosa más extraña

- Amor convencido

- Atardeceres de esperanza

- Besos

- Caminito

- Camino por barracos de tormento

Articles d'opinió


Els meus relats

Si vols llegir gratuïtament els meus relats, clica sobre la fotografia i hi accediràs.

Tot l'enyor

Principis del segle XX. Maria Teresa Sebastià, amb catorze anys, es veu convetida contra la seva voluntat en Sor Concepció. Coneixerem la seva vida entre els murs a través de les seves cartes a la seva cosina Raquel.

Mà de mestra


L'arribada de la Roser, mestra formada i criada a la ciutat, a un ambient rural dels anys 70 del segle XX transformarà la vida de la protagonista, una dona infeliçment casada. 

El cant del tren

L'única filla del compositor mediocre Joaquim Esteva, sotmesa als canvis constants imposats pels matrimonis del seu pare, decideix demostrar qui i què és ella en realitat.

Pa amb vi i sucre

L'aparició del cadàver d'un home molts anys després d'haver desaparegut condueix a l'interrogatori de la seva filla, que descobrirà la misèria i la culpa. 

Murs

La vida de Maria Teresa Sebastià ha transcorregut entre els murs del convent on va ingressar de petita. Mai hi ha sortit fins al moment de confessar el seu sacrifici.

Foscor

Un soldat de la lleva del biberó passa una nit en una trinxera sense saber si serà la darrera de la seva vida. 

Imatge 118

Aquesta imatge amb el text ha estat publicada en Diversos autors, Objectiu fotoliterari 12-20, Produccions impossibles, 2021.

La foto pertany a Juan Carlos Luna Monfort.

Miratge d'aigua, miratges de cel? Simetries naturals, simetries cercades amb l'òptica artística? M'he despertat d'un son breu que ha provocat un raig de sol primaveral que s'ha esmunyit entre els núvols. Ha estat el frec de les fulles dels arbres que s'amaguen sota l'espill qui m'ha desvetllat? O el vent del nord, gelós del meu repòs, ha bufat amb ràbia continguda en la meva oïda? Lluny d'enfadar-me amb qualsevol d'ells, silenciosa, li he agraït el regal d'un ocell presumit, que passa, una vegada i un altra, per veure reflectida la seva imatge. Fulles, ocells, núvols efímers, observats, des del cor de l'aigua, pels ulls atents, creats per l'home. El pont, porta d'entrada a la Tinença de Benifassà, s'aixeca per mantenir ferms els lligams entre catalans i valencians, que mai l'han sentit com una frontera sinó com un braç allargat que els uneix, mentre es deixa acaronar pels boscos de pi negre, que van veure soscavada la terra que els alimenta per nodrir, amb la desitjada humitat, horts i finques riba avall, aliens a les passions que aixecaria l'anhel de posseir-la.

I al fons, sota l'espill, ocult als miratges i somnis caducs, rauen, quiets, els records d'altres generacions, que van construir masos i camins, que m'empenyen a recrear-los, a salvar-los de l'oblit que ens imposa el pas del temps. Tanco els ulls, inspiro el silenci i, des del més profund de les aigües, escolto les veus d'aquells que van abandonar el lloc on havien nascut i crescut, d'aquells que van esmerçar part de la seva vida per donar forma a l'espectacle que la natura i l'home ens obsequien. Agafo la ploma i començo a escriure.

lluna finestra